|
A la fi del segle XIX les directrius pedagògiques que promovia l'ensenyament oficial es basaven en mèt odes d'aprenentatge memorístic alhora que propiciaven una educació d'esquena al foment de la creativitat i la llibertat dels escolars. A una tal escola tradicional van oposar-se, al segle XX, educadors i entitats, com la Institució Lliure d'Ensenyament. Carles Salvador, fidel a la doctrina de pedagogs europeus renovadors com Pestalozzi, Fröebel, Montessori o Decroly, promourà una escola en la qual el professor serà l'instrument per a buscar les respostes a qüestions que plantegen els alumnes i on l'ensenyament ha de fer-se en la llengua materna dels xiquets i xiquetes.
Carles Salvador a Benassal.
|
