Exposició textos centenaris 1913-2021
15.
«La vida nova»
El text centenari que completa l’exposició és l’assaig «La vida nova» memòria personal dels moments claus de la joventut de Carles Salvador. Subtitulat «Ideari nacionalista ―imitació al Dant―» l’article recull en catorze parts la descoberta de la poesia, del nacionalisme, el valor de l’ensenyament de la llengua i la cultura. Cada capítol s’acompanya d’un poema amb els temes exposats.
Els fets biogràfics del mestre esmentats en La vida nova, compresos entre els anys 1907 i 1920, van ser comentats per Pere-Enric Barreda en l’article «Noves dades sobre la biografia i obra de Carles Salvador» Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 3/2013 p. 55-74.
El text complet de La vida nova ha estat publicat en Barreda, Pere-Enric, Carles Salvador, mestre de Benassal (1916-1934) I Antologia de textos, p. 161-173, procedent de l’edició mecanografiada per F. Pérez Moragón.
En la fotografia el jove Carles Salvador de 16 anys, amb corbata de llacet, en el centre, envoltat de poetes de la Joventut Valencianista l’any 1909.
Més imatges relacionades amb l'obra:
14.
«Les memòries del frare
Godefred»
«Les memòries del frare Godofred» publicat en la revista El Cuento del Dumenge, núm. 312, el 08/02/2020 és una narració que recrea la història real de principis del segle XX. En la ficció, l’anarquista valencià Lluna emprén una missió per deslliurar el món de l’opressió. A Sant Petesburg ha de matar el tsar, però fracassa en conéixer una ballarina que el fa tornar al País on acaba en un monestir de frares caputxins. La república democràtica comunista dels ideals revolucionaris es redueix a la realitat de la vida conventual.
En les publicacions primerenques, Carles Salvador es demostra un gran coneixedor de l’actualitat del món i un gran lector, a través de les nombroses referències històriques i culturals. En aquest conte esmenta Gorki, Lenin, Trotski, Marx, Victor Hugo o la situació política de Lituània. D’altra banda, no manquen l’exaltat patriotisme i l’estima per la llengua tan presents en els textos juvenils.
En el mateix número de la revista El Cuento del Dumenge trobem la felicitació i la publicitat del fullet «L’idioma valencià a les escoles» editat per la Unió Valencianista Regional, que compendia les raons i la necessitat de l’ensenyament del valencià, exposades l’any anterior en nombrosos articles de la premsa general i de les publicacions per al magisteri.
Més imatges relacionades amb l'obra:
13.
«La Lliga Espiritual de Solitaris
Nacionalistes»
«La lliga espiritual de solitaris nacionalistes» publicat en La Correspondencia de Valencia 02/10/1919
El mestre informa de la bona resposta que havia tingut la proposta d’Eduard Martínez Ferrando i Vicent Tomàs Martí de constituir una Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes de tot el Regne per a acostar els nacionalistes locals a les agrupacions de les ciutats i formar nuclis patriòtics per tot el País.
Carles Salvador que se n’havia fet ressò en l’article «Los Solitarios» del 3 de setembre anterior, havia assumit la gestió d’un grup de membres de Castelló. Segons conta, la Lliga tenia previst elaborar un programa amb els informes polítics de cada localitat, organitzar excursions, confeccionar una calaixera folklòrica i obrir l’oficina permanent des d’on s’irradiaria l’acció política.
També volien posar en marxa un setmanari i el «Bolletí d’Informació» de caràcter mensual, així com enllestir el «Cens Valencianiste del Reialme Valencià», per a l’intercanvi postal. En l’article proporciona les adreces per a noves adhesions en les ciutats de València, Castelló de la Plana i la seua pròpia de Benassal per a les inscripcions del Maestrat.
Article reproduït en Pere-Enric Barreda Carles Salvador, mestre de Benassal (1916-1934) I Antologia de textos p. 221.
Més imatges relacionades amb l'obra:
12.
«Los maestros y la autonomía»
Amb el títol «Los maestros y la autonomía» en el periòdic La correspondencia de Valencia de 16/02/1919 Carles Salvador defenia una nació ibèrica federada.
Les nacionalitats ibèriques i les regions de Castella havien sol·licitat l’autonomia, però els polítics centralistes s’hi oposaven. El mestre criticava el poder central pel baix sou assignat als docents, per la manca de locals escolars higiènics. Denunciava la inexistència de suficients escoles d’adults i d’escoles nocturnes per a dones analfabetes i l’autorització de llibres de text amb falsedats científiques. Una organització estatal que considerava culpable de l’endarreriment intel·lectual d’Espanya que el feia desitjar la creació d’un futur Estat Valencià.
En el mateix periòdic, tres dies després, el 19/02/2019, els estudiants valencianistes de l’escola Normal felicitaven Carles Salvador per aquest article on defensa els mestres dins l’Estat Valencià.
I no sols es va llegir a València, perquè al cap d’un temps es repeteixen les felicitacions, en aquest cas en les pàgines del Butlletí de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana , núm 4, abril de 1919.
L’any 1919 trobem un Carles Salvador, convençut nacionalista dedicat en cos i ànima a la renovació pedagògica. Publica tretze articles, vuit dels quals en el diari La Correspondencia de València, dos en Renovación, periòdic nacionalista de Castelló de la Plana i tres en La Escuela, revista professional de Magisteri provincial castellonenc.
En el retall de l’article «El cine y la escuela» de la revista La Escuela conservat en la Fundació Carles Salvador consta la data de publicació 17/07/1919 amb la nota del naixement del seu fill Carles.
Destaquem finalment el text «Pedagogía y regionalismo» de l’11/03/1919 de La Correspondencia de Valencia on Carles Salvador proposava la introducció a l’escola del cant com a bon mitjà per a fer valencianisme, educar l’oïda i desenvolupar la creativitat artística de l’alumnat. Insisteix en la formació musical dels mestres i la publicació de cançoners. Tot i que és conscient del seu cost, aconsella l’ús pedagògic del gramòfon i reclama una casa productora de discos escolars, tal com s’havia fet amb les sardanes al Principat. Acaba animant a Joventut Valencista a col·laborar-hi.
Com a contribució a aquesta darrera proposta el mestre va anar publicant en El Cuento del Dumenge mitja dotzena de poemes, que inclouen himnes, cants i versos commemoratius amb fort component patriòtic valencià.
11.
«La pedagogia y el regionalismo»
«La pedagogía y el regionalismo» va ser publicat al periòdic La Correspondencia de Valencia l’11/10/1918, plataforma del partit polític Union Valencianista Regional, en el qual es van dur a terme campanyes en favor de l’estatut d’autonomia valencià i es va difondre la coneguda “Declaració Valencianista”. Carles Salvador hi va col·laborar aquest any amb dos articles amb el mateix títol per a divulgar la proposta pedagògica del regionalisme. Contraris al centralisme ministerial, són ferms partidaris de la introducció de l’ensenyament del valencià a l’escola. Segons la pedagogia regionalista la lectoescriptura de la llengua pròpia havia de ser la base de l’aprenentatge i l’eina de revalencianització. Esmenta l’Acte d’Afirmació Valencianista de 26 de juliol de 1914 al teatre Eslava de València on es va acordar adreçar-se a tots els mestres, d’escoles públiques i privades, perquè ensenyaren el valencià. El mateix alcalde de València havia presentat una proposició d’introducció de la llengua a les aules. Carles Salvador recordava la necessitat d’editar gramàtiques i llibres de lectura i apuntava que la legislació espanyola no excloïa l’estudi del valencià en les escoles de primera ensenyança. I acaba amb la justificació del compromís del mestre que desitja una València gran i una Espanya gran també.
Durant l’any 1918 Carles Salvador va escriure poemes d’exaltació nacionalista, com els intitulats «Plora» o «Símbol»; aquest darrer publicat a la revista Pensat i Fet, amb forma de romanç on la crema de la falla esdevé símbol del valencianisme i de lluita per l’alliberament. Adreçat al monument del seu barri elabora els versos «Explicació de la falla».
De Benassal estant, va publicar en la revista El Cuento del Dumenche en quatre ocasions: el sonet «Virtut» que valora la vida rural front a la seua passada vida urbana; «Trenca’t el cor de doloria» poema de cinc octaves que tracten el tema d’un amor perdut, que provoca contínua tristesa i por; l’article «Crònica» sobre monument de la ciutat dedicat al pintor Pinazo i el sonet en decasíl·labs «Dia de reis» inspirat en la celebració infantil al poble.
Més imatges relacionades amb l'obra:
10.
«El llac»
En aquesta desena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem «El Llac», un bell poema que ofereix sensacions visuals, auditives, olfactives i tàctils d’una nit de lluna en un estany.
Va ser publicat al Diario de Valencia el 21/04/2017. Carles Salvador, s’acosta al modernisme, descriu el paisatge en un moment del dia en trenta-dos versos espontanis, de diversa llargada, amb lleu rima assonant en els parells. Es conserva un dibuix de tinta i aquarel·la del seu amic Leandre Durà, a qui dedicà la poesia.
Durant l’any 1917 va escriure diversos textos, molts dels quals van ser publicats a la capital. Un article reivindicatiu «Per l’ensenyança valenciana» apareix en el setmanari El Poble Valencià el 21/04/1917, així com el poema infantil «Aimem els nius» que es va reproduir en la secció de cançons pedagògiques del dia 26/05/1917. A l’estiu crea un sonet inspirat en una pregària religiosa dedicat a la poesia valenciana «Prec a la Nostra Senyora la Mare Poesia Valenciana» per a El Cuento del Dumenche, 190 de 19/08/1917. A finals d’any, en un altre sonet titulat «Quan ha de tornar?» , narra una trista escena d’una família després de faltar la mare, que va incloure en l’Almanach de El Cuento del Dumenche de 1917.
La Fundació conserva els originals d’altres dos poemes escrits aquest any, un, dedicat «Al poeta Teodor Llorente» i l’altre que és una declaració amorosa «En un palmito» segurament dedicada a Sofia Monferrer, la benassalenca amb qui es va casar.
Tots els textos publicats el 1917 estan inclosos en el llibre de Pere-Enric Barreda Edo, Carles Salvador Mestre de Benassal (1916-1934) I Antologia de textos (Fundació Carles Salvador, 2013).
9.
«Llatzerament i Joia»
En aquesta novena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem «Llatzerament i Joia», narració publicada a Veu de la Plana el 27/10/1916 en la secció «El cuento de la semana».
Conte ambientat en el moment històric en el qual es va crear, la Primera Guerra Mundial, planteja una fictícia implicació en el conflicte europeu i una guerra civil a Ibèria, en què catalans, rossellonesos, balears i valencians lluiten pel deslliurament.
En aquest marc, una parella d’enamorats, Pepica i el Poeta, sofreixen la separació perquè ell ha estat destinat a la frontera valetina-albacetenya. Malgrat tot, viuen l’esperança de veure les aspiracions d’una Pàtria Nova. El relat inclou referències simbòliques a la «Ben Plantada» i als processos d’independència d’Irlanda i Polònia.
Es pot llegir el text complet al llibre: Carles Salvador, mestre de Benassal (1916-1934) de Pere-Enric Barreda
Més imatges relacionades amb l'obra:
Carles Salvador, a la dreta, amb l'altre mestre de Benassal
8.
«Dialech de patria»
En aquesta vuitena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem «Dialech de patria», article literari publicat en el setmanari de Castelló Veu de La Plana, en forma de diàleg, en què un personatge, «el Patriòtic», ensenya a contemplar la senyera a un altre «el Descastat».
Quan es va publicar aquest article Carles Salvador ja vivia a Benassal. El dia 4 de maig de 1916 va prendre possessió de la nova plaça de mestre titular, en un poble que comptava amb 2.819 habitants.
- La necessitat de la unificació ortogràfica
Al final de l’article hi ha una nota de la redacció de la revista que diu «respetem l’ortografia de l’autor». A Castelló de la Plana, l’any 1916 la Joventut Regionalista en el seu setmanari Veu de la Plana havia adoptat la normativa ortogràfica del Pare Fullana i, segons D. Climent, «els seus redactors, guiats pel propòsit d’unificar l’ortografia i per contribuir a la dignificació de la llengua, rebutjaren qualsevol tipus de col·laboració que presentàs una ortografia deficient». Ara bé, els escriptors castellonencs més influents, com ara Gaetà Huguet, Carles Salvador o Lluís Revest, no seguien aquesta normativa i, fins i tot, demanaven de forma expressa que es respectara la seua ortografia en els seus articles.
«Diàleg de pàtria» forma part de la publicació de Barreda Edo, Pere-Enric, Carles Salvador Mestre de Benassal (1916-1934) I Antologia de textos (2013) p.24.
Més imatges relacionades amb l'obra:
7.
«Dos cuartilles»
En aquesta setena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem «Dos cuartilles», article escrit per a Pensat i Fet.
Es tracta d'un article escrit des de la Pobla de Benifassà i publicat a la revista El Cuento del Dumenche núm. 114. Era ja mestre titular, «valencianista per convicció» i manifestava la manca de llibres de lectura en valencià per a ensenyar la nostra llengua a l’escola.
El dia 1 de juliol de 1915 Carles Salvador va passar la prova individual de l’oposició i el 30 de novembre, una vegada aprovada, va rebre el nomenament de mestre en propietat a la Pobla de Benifassà, un poblet vora Catalunya.
Més imatges relacionades amb l'obra:
6.
«Felip V i Espanya»
En aquesta sisena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem «Felip V i Espanya», article de divulgació històrica sobre la pèrdua dels Furs amb Felip V.
L’article «Felip V i Espanya» del setmanari valencianista Patria Nova, núm. 18, ocupa quasi tot un full per explicar detalladament la història del regnat del primer Borbó, que suposà l’abolició dels Furs, la desaparició de les nostres institucions i la prohibició de la llengua. Salvador expressa clarament les repercussions d’aquests episodis quan diu que van «degollar a tots els valencians d’una».
El setmanari Pàtria Nova era la revista creada l’any 1915 per Joventut Valencianista, el primer grup nacionalista del País Valencià amb el qual es relacionava Carles Salvador.
Aquest article va ser redactat per Carles Salvador mentre realitzava les proves de l’oposició al cos de Magisteri.
Més imatges de l'obra:
5.
«La declinació»
En aquesta cinquena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem «La declinació», la primera provatura teatral renovadora del mestre
«La declinació» és una peça dramàtica còmica, publicada en el número 60 de la revista El Cuento del Dumenche del 21/02/1915. L’obra de microteatre amb una llargada de mitja pàgina és presentada com una "comèdia casera".
Els personatges de l’única i curta escena que conforma l'obra són: «Ell», un acadèmic de la llengua i la seua muller, «Ella», una jove rossa, enamorada de «Paquito». La gelosia del marit capficat en la declinació dels pronoms personals resumeixen l’argument que es resol amb un colp d’efecte.
L’any 2012, «La declinació», juntament amb dos altres peces de l’autor «Divorciem-nos” i «Feminisme” van ser actualitzades per Gonçal López-Pampló i es van incloure en l’espectacle «La força d’un Idioma» del grup de teatre L’Enfilat que va ser representat en diverses localitats valencianes.
Més imatges de l'obra:
4.
«Pecat d'amor»
En aquesta quarta setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem els seus inicis en la narrativa sentimental de tradició romànticorealista.
«Pecat d’amor» és una narració publicada en El Cuento del Dumenche núm. 59 del 14/02/1915 il·lustrada pel seu amic Leandre Durà, que ocupa 16 pàgines. L’obra sembla inspirada en la cançó popular «Amparito, la filla del metge».
La protagonista s’enamora del poeta Roberto, un xic foraster que troba casualment al capdamunt del campanar d’un poble valencià. En assabentar-se de la relació el pare d’ella la desaprova i això provoca la fuga de la parella.
Sabeu que el tema de la passió amorosa serà una constant al llarg de la trajectòria literària del Mestre?
L’obra incorpora versos en castellà, una carta i diàlegs. Segons el crític Adolf Piquer, aquesta narració sentimental amb una reflexió sobre el triomf de l’amor per damunt de les convencions socials, segueix els models literaris del romanticisme i del realisme.
L’obra està escrita amb ortografia prenormativa i amb un estil semblant al que s’emprava en la Renaixença.
- Carles Salvador prepara les oposicions
Al febrer de 1915 Carles Salvador veia publicada la narració «Pecat d’amor» en el setmanari El Cuento del Dumenche i al cap d’uns dies eixia la convocatòria d’oposicions per a l’accés al cos del Magisteri Nacional. Mentre es preparava per a les oposicions a València continua publicant al mateix setmanari un primer breu text dramàtic «La declinació» que presentarem pròximament.
Més imatges de l'obra:
3.
«A la inspiració. Al plaer. A la mort»
En la tercera setmana d’exposició literària de Carles Salvador us mostrem els inicis del mestre amb el sonet, una estrofa conreada pels poetes noucentistes coetanis.
En el mateix setmanari Foc i Flama, on va publicar el primer text en valencià el jove mestre demostra el seu caràcter emprenedor i entusiasta amb la iniciativa d’un concurs de sonets.
Potser li havien arribat notícies de l’anomenada «batalla del sonet» que havia enfrontat els poetes modernistes «espontaneistes» amb els classicistes defensors del sonet com la forma més excelsa de fer poesia. Siga com vulga, Carles Salvador mitjançant un concurs al setmanari Foc i Flama l’any 1913 va promoure el conreu del sonet en versos octosíl·labs de tema festiu.
L'any següent Carles Salvador ja no començà el curs a Aielo de Malferit perquè s’incorporà al servei militar. Això no obstant, des de les pàgines del recuperat setmanari El Cuento del Dumenche de València on havia reivindicat l’ensenyament del valencià a l’escola i la dignificació del nostre teatre, el mes de desembre de 1914 publica tres sonets amb versos decasíl·labs, dedicats a la inspiració artística, al plaer i a la mort.
2.
«Un per què...»
En aquesta segona setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem «Un per què. Pro-teatre valencià».
Aquesta obra va ser publicada en forma de carta al número 42 de la revista El Cuento del Dumenche el 18 d’octubre de 1914.
Salvador en el seu escrit denuncia la situació del teatre en valencià en aquella època a València. El perquè? El mestre atribueix la manca de públic en els espectacles a la inexistència de l’ensenyament de la llengua a les escoles.
Amb la voluntat d’aconseguir la prosperitat del teatre en valencià, Carles Salvador insta al Govern a introduir l’ensenyament del valencià a les escoles i demana als escriptors la creació d’obres i a la gent de cultura la col·laboració en la compra d’entrades.
Conseqüent amb allò que promulgava, ell mateix va contribuir amb la traducció d’obres dramàtiques i la redacció de textos teatrals.
|
1.
«Lo cant del trovaire» |
Cada setmana podreu gaudir des d'ací d'una selecció de textos del mestre Carles Salvador. Diversitat de gèneres i temes seleccionats amb cura per a passar una bona estona.
Poesia, narrativa, teatre o articles de premsa són algunes de les meravelles literàries que compartirem cada setmana.
El primer text seleccionat és «Lo cant del trovaire» publicat per Salvador el 25 de gener de 1913 a la revista Foc i Flama. En eixos moments, el mestre i escriptor vivia a Aielo de Malferit (València).
En llegir-lo ens trobem el cant d’amor en prosa poètica d'un trobador «meridional» dedicat a la llauradora valenciana, en una barraca de l’Horta, a l’alba. Un tractament de la dona i el paisatge idealitzats, que mantenien els caducs tòpics de la Renaixença.
A continuació es pot veure el cartell de la Mostra Bibliogràfica que el patró Pere-Enric Barreda va organitzar a la Universitat de Barcelona el 2013.
